Quina diferència hi ha entre alta, mitja i baixa tensió?

Quan es parla d’instal·lacions elèctriques, sovint s’esmenten conceptes com “alta tensió”, “mitja tensió” o “baixa tensió”. Es tracta de diferents tipologies que no s’han de confondre, perquè tenen característiques i aplicacions diferents. A continuació veurem les diferències.

Un dubte habitual quan es parla sobre instal·lacions elèctriques és la diferència entre alta tensió, mitja tensió i baixa tensió. Aquests conceptes es refereixen al tipus de tensió d’un circuit elèctric, també coneguda com a voltatge, que molt bàsicament és la diferència de potencial que permet circular l’electricitat per una línia o instal·lació elèctrica. La tensió o voltatge es mesura en volts, una unitat de mesura creada en honor del físic Alessandro Volta, l’inventor de la primera bateria.

Per a fer-nos una idea, una pila convencional té 1,5 volts, mentre que una línia elèctrica té milers de volts i un llamp té milions de volts. Per tant, és habitual expressar la tensió amb unitats com el quilovolt, que equival a mil volts (el seu símbol és kV).

La possibilitat de poder variar fàcilment el voltatge és la base del funcionament del sistema elèctric. Va ser una invenció d’en Nicola Tesla i va permetre que es desenvolupés la tercera revolució industrial. El més important de poder elevar el voltatge és que ofereix la possibilitat de transportar l’electricitat a grans distàncies, així com ajustar la potència que pot transportar.

Tot i que no es tracta d’una norma general, podem dir que una línia de 220 KV pot transportar l’electricitat uns 220 km, mentre que una de 25 KV pot recórrer 25 km i la baixa tensió amb 230 volts arriba a uns 230 metres. Igualment podem dir que el voltatge és proporcional a la potència que transporta. Per tant una línia de 220 KV podrà transportar 8,8 vegades més electricitat que una de 25 kV.

De manera que, quan parlem de la diferència entre alta tensió, mitja tensió i baixa tensió, ens referim al potencial d’electricitat que pot transportar una instal·lació elèctrica, és a dir, el voltatge. Aquestes tres tipologies de tensió elèctrica es fan servir per a diferents finalitats.

Alta tensió: per transportar l’electricitat

En primer lloc, les instal·lacions d’alta tensió (AT) són les que superen els 36 kV de voltatge, tot i que a Catalunya el voltatge més utilitzat són 110 kV – 220 kV – 400 kV. Generalment, l’alta tensió es fa servir per transportar l’electricitat a grans distàncies, des de les centrals generadores fins a les subestacions elèctriques.

La raó és que, com hem vist abans, per poder transportar l’electricitat a molta distància, cal elevar la tensió per reduir la intensitat que circula per la línia i, d’aquesta manera, evitar les pèrdues d’energia per l’escalfament dels cables conductors i pels fenòmens electromagnètics.

Malgrat algunes notícies que apareixen de tant en tant als mitjans de comunicació, cap estudi ha demostrat que els camps electromagnètics que generen les línies d’alta tensió provoquin càncer o leucèmia. Tot i això, per motius de seguretat, els cables d’alta tensió s’instal·len enterrats o en torres elèctriques i, sempre que és possible, s’evita que travessin nuclis urbans per reduir al mínim el risc d’accidents amb aquestes línies.

Mitja tensió: per distribuir l’electricitat

Quan l’electricitat ha viatjat des del lloc on es genera (central elèctrica) fins al punt on es consumirà, passa per una subestació elèctrica (per exemple, la de Can Vinyals) que transforma l’electricitat d’alta tensió en mitja tensió (MT). Les instal·lacions de mitja tensió tenen un voltatge d’entre 1 i 36 kV, tot i que a Catalunya el voltatge més utilitzat és de 25 kV.

Normalment, la mitja tensió es fa servir per transportar l’electricitat des de les subestacions fins a les centrals transformadores que proveeixen els barris i pobles. Les línies de mitja tensió també poden ser aèries o subterrànies i, per motius de seguretat, han de complir alguns requisits.

De fet, tècnicament s’engloben en la mateixa categoria que les línies d’alta tensió, perquè no existeix un reglament específic per a les instal·lacions elèctriques de mitja tensió.

Baixa tensió: per consumir l’electricitat

Finalment, perquè l’electricitat pugui ser consumida a les llars, empreses, etc. que utilitzen circuits i aparells amb un voltatge estàndard de 220-230 volts, cal transformar-la de mitja tensió a baixa tensió (BT).

Això es fa amb instal·lacions transformadores situades a prop dels punts de consum (és possible que al teu barri o poble hi hagi una central transformadora) i a partir d’aquest punt es distribueix als habitatges, comerços, fàbriques, etc.

La baixa tensió és la que usen la majoria dels aparells elèctrics i resulta menys perillosa que l’alta tensió o la mitja tensió; però per evitar el risc d’enrampades, les instal·lacions han d’estar protegides pels interruptors i diferencials que tenim a l’entrada de les cases, per més seguretat.

A més a més, les instal·lacions de baixa tensió sempre han de ser realitzades i manipulades per professionals autoritzats. Finalment, la posada en marxa d’una instal·lació de baixa tensió requereix un tràmit de legalització.

Som especialistes en instal·lacions elèctriques d’alta, mitja i baixa tensió. Consulta’ns!