L’origen de l’energia elèctrica a Caldes

100 anys d’Electra Caldense. Capítol I: L’origen de l’energia elèctrica a Caldes

Enguany l’Electra Caldense celebra el seu centenari, i per commemorar l’aniversari ha volgut fer un repàs de la seva història. Així doncs, al Calderí farem un article mensual sobre la trajectòria de l’empresa elèctrica que il·lumina Caldes des del 1917. Comencem amb els orígens: l’Electra Caldense es va dedicar de forma gairebé exclusiva a Caldes de Montbui fins al 1990. El naixement de l’empresa, el 1917, coincideix amb els primers temps de l’energia elèctrica a la vila termal, els darrers anys del segle XIX i els primers del XX.

Encara que l’electricitat és un fenomen conegut des de l’Antiguitat, fins ben entrat el segle XIX no es van desenvolupar les seves principals aplicacions. La primera va ser l’enllumenat elèctric que va substituir els llums de petroli i de gas a través de les màquines electromagnètiques.

màquina grammeA Catalunya, el tipus de màquina electromagnètica més popular va ser l’anomenada Gramme, una màquina de vapor que movia un rotor, i el corrent continu resultant s’utilitzava per produir llum amb arcs voltaics. A Caldes la primera que hi va haver data del 1879, quan l’industrial Jaume Ferrer i Cabanes se la va fer instal·lar per poder tenir més il·luminació a la seva fàbrica de teixits del Passeig del Remei, la més important de la vila. La invenció d’Edison el 1880 va permetre transportar el corrent elèctric a grans distàncies, des del lloc on es produïa fins als punts de consum. A partir d’aquell moment l’electricitat va esdevenir la principal font d’ener· gia de la Segona Revolució Industrial i va canviar els costums de tota la societat occidental.

Les xarxes elèctriques van millorar l’enllumenat públic, primer, el de les fàbriques, per afavorir el treball en torns i l’extensió de la jornada laboral a les hores nocturnes, i per acabar, el dels habitatges. A continuació ja es va fer servir com a força motriu en la indústria, substituint el carbó i el petroli. Inspirat en els Estats Units, Manuel Crusat, delegat a Espanya de la societat suïssa Alioth, va proposar a l’Ajuntament construir una xarxa per subministrar electricitat i enllumenat públic a Caldes. Poques setmanes des· prés el consistori va rebre una altra proposta de l’enginyer Jaume Prats i Casañas per distribuir electricitat també als habitatges i a les fàbriques. La corporació municipal ,que presidia Josep Serracant, va convocar un concurs per a la concessió de l’enllumenat públic per mitjà d’electricitat.

Prats va ser l’únic que es va presen· tar al concurs i li van atorgar el servei, que després es va traspassar a l’empresa barcelonina Electricista Catalana. L’empresa concessionària, però, no va aconseguir els terrenys adients per construir la seva fàbrica i va renunciar a la concessió. El novembre de 1902, responent a noves sol·licituds, l’Ajuntament va tornar a posar a subhasta la construcció de la xarxa d’enllumenat públic, que com· portava també la construcció d’una xarxa de distribució d’electricitat per a indústries i habitatges.

A la subhasta només s’hi va presentar Alumbrado de Poblaciones, Gas y Electricidad, S.A. i va guanyar el servei. Seguidament, van construir una central hidroelèctrica aprofitant el salt d’aigua del riu Tenes a Sant Miquel del Fai, una central tèrmica al costat de la central hidràulica, per fer front als estiatges del Tenes, i una línia d’alta tensió que distribuïa a di· ferents poblacions l’electricitat pro· duïda, tant per a l’enllumenat públic com per als usuaris privats de Sant Feliu de Codines, Caldes, Sentmenat i Castellar del Vallès.

No obstant això, la central de Sant Miquel del Fai no produïa prou per abastir la demanda de totes les poblacions connectades. El contracte per al subministrament elèctric a particulars preveia que el destí de l’electricitat fos només per a enllumenat, i que només hi hauria servei durant unes hores de la nit. Aquestes condicions precàries, que moltes vegades ni tan sols s’arribaven a complir i afectaven tots els usuaris, però sobretot el desenvolupament de les indústries, van fer créixer el descon· tentament amb el servei.

El gener de 1905 els consumidors es van reunir a la Casa de la Vila per demanar un millor servei a l’Ajuntament. Com en el cas dels usuaris particulars, les queixes del consistori a Alumbrado de Poblaciones pel mal servei elèctric van ser constants al llarg dels quinze anys que durà la concessió de l’enllumenat públic. A l’octubre de 1912, tot i que l’empresa va provar d’augmentar la capacitat de producció d’energia elèctrica instal· lant una central tèrmica a Castellar, la corporació municipal ja pensava a rescindir el contracte.

La companyia Energía Eléctrica de Cataluña, S.A., una de les grans em· preses elèctriques catalanes de l’èpo· ca, el març del 1913 va passar a cons· truir la nova xarxa de distribució. Anys més tard, Alumbrado de Poblaciones va ser precisament adquirida per Energía Eléctrica, i d’aquesta ma· nera el 1920 aquelles primeres xarxes elèctriques de Caldes van passar a ser propietat d’aquesta empresa. L’Ajuntament va sol·licitar i acon· seguir del governador civil quedar exempt de convocar una nova subhas· ta per contractar el servei d’enllumenat públic. La seva idea era adquirir la xarxa d’aquesta empresa i prestar directament el servei des de l’Ajunta· ment, o bé que una nova empresa, calderina, se’n pogués fer càrrec.

En el pròxim capítol descobrirem la fundació de l’Electra i els seus primers passos per al desenvolupament econòmic i social fruit a través dels avenços en energia elèctrica a Caldes. El mes que ve coneixerem el primer consell d’administració, format per Ginés Díaz, Avel·lí Xalabarder, Francesc Monserrat, Francesc Torras i Olegario Godó, els primers accionis· tes i la primera crisi que van haver de superar el 1930.

Autora: Marta Puigdueta Revetlle
Publicat a: Calderí 
Data: 4/4/2017
Recerca: Joan Villanueva Dachs

Últims Posts

Introdueix la teva cerca i prem Entrar

capitol-2-la-fundacio-i-els-primers-passos-2

APUNTA'T AL NOSTRE NEWSLETTER

Sigues el primer en saber què fem.